One Ring to rule them all, One Ring to find them, One Ring to bring them all and in the darkness bind them.

Avui llegia un article the The Guardian sobre la reunió del G7 a on planteja la necessitat de la caducitat dels tractats. Es un article dedicat fonamentalment al NAFTA amb un plantejament que per una vegada està d’acord amb el Sr. Trump (be, mes o menys).

Però el fons de l’article es molt important, sobretot perquè moltes vegades s’acusa al liberalisme de plantejaments que no son precisament lliberals sinó conservadors, que no es lo mateix i alguns d’aquests plantejaments son molt aplicables a Catalunya, Espanya i les seves relacions.

A Rights of Man  publicat el 1791, Thomas Paine proposa que: “Every age and generation must be as free to act for itself, in all cases, as the ages and generations which preceded it. The vanity and presumption of governing beyond the grave is the most ridiculous and insolent of all tyrannies.” o lo que traduït al català vol dir : 

“Cada generació ha de ser tan lliure d’actuar per ella mateixa, en totes les ocasions, com ho han sigut les que li han precedit. La vanitat i presumpció de governar mes enllà de la tomba, es la mes ridícula e insolent de totes les tiranies”.

I això es totalment aplicable al cas de Espanya, Catalunya i la Constitució.

Tan l’Estatut com la Constitució son un pacte, un acord entre els ciutadans i l’Estat o entre els catalans i l’Estat Espanyol.

Parlem primer de la Contitució, tan referida per els constitucionalistes com a llibre sagrat.

La Constitució s’ha modificat sense un referèndum que dones validesa a les modificacions, no estic dient que vagi contra la llei però si que va contra l’esperit.

Però lo realment important i que te molta relació amb lo expressat per Thomas Paine es que tan sols unes 8.000.000 de persones vives van votar SI a la constitució (i això es un càlcul de fa un any. Malauradament unes quantes ja han mort). Es a dir, estem fent servir una Llei Fonamental que te un suport explícit inferior 17% de la població.

Amb l’Estatut el tema es diferent. Va suscitar poc interés quan es va aprovar però després va ser modificat per el Tribunal Constitucional sense cap referèndum que vàlides les modificacions ni a Espanya ni a Catalunya. Això es especialment greu doncs no pots modificar una llei fonamental sense sometre a validesa el nou text. Quan votes una llei d’aquest tipus estàs votant un compromís i un equilibri i per tant qualsevol modificació invalida el resultat del vot (no tot es pot reduir a temes legals i menys quan parlem de Pactes Socials que es lo que son les Constitucions).

Amb tot això vull dir que la situació actual es esclava de la generació anterior que cada vegada es menys important a la població però que, evidentment, controla els resorts del poder. 

Amb les Constitucions, com amb tots els acords, sería necessari un mecanisme que exigeixi la revalidació periódica. No se si cada 30, 40 o 50 anys. I no, no podem parlar de l’Història per negar això doncs l’experiència de les Constitucions es quelcom força modern i el mòn canvia avui a una velocitat molt mes ràpida que fa cent anys.

En cas contrari acaba passant lo que pasa a Espanya i especialment a Catalunya, a on al setembre del 2017 tan sols un 27,8% dels catalans haurien votat a favor de la Constitució.

Evidentment la Constitució Espanyola s’està convertint en l’Anell Únic d’en Sauron :

Una Constitució per manar-los a tots, una per trobar-los

Una Constitució per reunir-los a tots i a les tenebres lligar-los 

a la terra Hispana, on s’estenen les ombres.