El meu país

L’altre dia la Teresa em demanava 3 i no mes raons per les que vull l’indpendència de Catalunya.

Tots tenim moltes de raons però acostumen a ser detalls, greuges, etc. Limitar-ho a 3 requereix un esforç en lo realment important.

Després de uns minuts de reflexió i simplificació em vaig quedar amb 3.

En tercer lloc i perquè no es digui que els diners no compten, que no es veritat, es el déficit fiscal i l’ús dels impostos recaptats a Catalunya. Es un tema que es podría resoldre sense independència tot i que en les circunstàncies actual sembla difícil.

En segòn lloc hi ha la raó cultural que inclou el dret de tenir costum diferents, un idioma diferent i sense haver de defensar-se contínuament per fer-ho servir amb l’administració, els jutjats,etc. Una vegada mes es fàcil de resoldre en un país normal que ens respectés com a catalans però segueix semblant impossible actualment.

En primer lloc hi ha la raó mes important i es que m’agradaría un model de país diferent del que volen els espanyols, i això, tret de que Espanya es convertís en Suissa no te solució.

Des que vaig fer aquestes reflexions (fa un mes) les accions i declaracions de membres de l’Administración del Estado (llegiu Millo’s, Cospedals, Soraya’s, Mariano’s, Cobos i altres) m’ho han confirmat definitivament.

Al meu país no vull que la Llei sigui el Be sinó que el Be sigui la Llei, no vull que la Llei estigui per sobre la Convivència sinó que la Llei ajudi a millorar la Convivència, no vull que la policía estigui al servei de l’Estat sinó dels Ciutadans, no vull que la Justícia es parli amb el poder executiu sinó que sigui independent i tingui opinió pròpia, no vull uns tribunals que ens diguin lo que podem dir o pensar sinó que defensin que puguem dir i pensar lo que vulguem i lo que creiem, no vull una llei que permeti mantenir a gent  en presó sense judici i sense capacitat de defensa sinó que si han fet algún delicte els jutji de forma ràpida i amb totes les garantíes amb tribunals totalment independents, no vull un Tribunal Constitucional que digui de que poden parlar els Parlaments sinó que  defensi que puguin parlar de lo que vulguin, no vull un país en que defensem  unes estructures polítiques i econòmiques fixades en el segle passat (o en el XiX) sinó que deixem i obliguem a que competeixin amb noves estructures e idees, no vull un país a on un govern votat per un altre part del país vulgui imposar un govern a Catalunya en contradicció amb els vots dels seus ciutadans, 

no vull un país a on l’Estat serveixi els polítics sinó que aquests serveixin els ciutadans, en general vull un País a on l’Estat defensi el ciutadà i el seu benestar, que inverteixi en Educaciò, Sanitat, Llibertat i a on la Constitució defensi el ciutadà de l’Estat, que es lo que ha de fer una Constitució.

Avui en dia, Espanya es tot lo contrario de lo que voldria que fos el meu país.