Presentació
En aquests moments de un cert desconcert i disbauxa, aquest blog vol recollir lo que porto anys pensant sobre aquest tema i ajudar a lluitar contra les possibles retallades de la llibertat d'expressió, potser la llibertat mes important de totes.
Aquí trobareu alguns texts que he trobat fent dissabte a l'ordinador i que de cop han pres tota la seva actualitat e importància.
Alguns semblen cartes al Presidente del Gobierno o al Rei, això comprendreu que es únicament una forma literària que s'em va acudir a aquell moment, son texts mes estructurats, mes pensats.
Altres entrades son informació sobre l'actualitat, pensaments menys estructurats i, encara que no voldria, reaccions una mica viscerals.
Finalment altres son referències a documentació, que tan necessitem en aquests moments per destriar el gra de la palla.
I des de el 15 de Setembre de 2017 hi haurà una entrada diària. Es una raó per la que volem votar SI a una Catalunya independent. La frase sortirà també a Facebook (i si m'aclaro a Twitter) i l'entrada del blog incorporarà links a documentació addicional.
Espero que us aporti alguna cosa i en qualsevol cas em deixa una mica mes tranquil.
De fet tot va començar fa molt molt de temps amb una malaurada sentència sobre la que podeu aprendre molt a la Viquipèdia.
Es bo recordar els orígens que ens van fer canviar d'opinió o que van fer que un poble es mobilitzes.
El 2012 ja havia patit un canvi. El meu tarannà apolític i genys separatista havia anat canviant, frustrat per la deriva de la situació. Ho podeu veure a la meva primera entrada, 2012.
El 2015 amb l'abdicació de Joan Carles i l'entronització de Felip VI es va obrir una escletxa d'esperança que aviat es va tancar.
I ara al 2017 les coses han agafat un ritme trepidant i no sempre per a millor.
Els insults i desqualificacions sense cap base objectiva em van fer prendre la decisió de esborrar com amics els que insultin o desqualifiquin.
El Gobierno de España continua inamovible als seus tretze de prohibir un referèndum i comença a utilitzar la força, però lo mes preocupant no es això, sinó que segueix retallant llibertats fonamentals com la llibertat d'expressió, amb amenaces mes o menys creïbles i amb autos de jutges que sembla que viuen fa 40 anys.
I així es com em dona la sensació de viure un moment històric. Ningú sap com acabarà però segur que res serà igual després del 2017 a Catalunya.
Temps Interessants diuen.
Aquí trobareu alguns texts que he trobat fent dissabte a l'ordinador i que de cop han pres tota la seva actualitat e importància.
Alguns semblen cartes al Presidente del Gobierno o al Rei, això comprendreu que es únicament una forma literària que s'em va acudir a aquell moment, son texts mes estructurats, mes pensats.
Altres entrades son informació sobre l'actualitat, pensaments menys estructurats i, encara que no voldria, reaccions una mica viscerals.
Finalment altres son referències a documentació, que tan necessitem en aquests moments per destriar el gra de la palla.
I des de el 15 de Setembre de 2017 hi haurà una entrada diària. Es una raó per la que volem votar SI a una Catalunya independent. La frase sortirà també a Facebook (i si m'aclaro a Twitter) i l'entrada del blog incorporarà links a documentació addicional.
Espero que us aporti alguna cosa i en qualsevol cas em deixa una mica mes tranquil.
De fet tot va començar fa molt molt de temps amb una malaurada sentència sobre la que podeu aprendre molt a la Viquipèdia.
Es bo recordar els orígens que ens van fer canviar d'opinió o que van fer que un poble es mobilitzes.
El 2012 ja havia patit un canvi. El meu tarannà apolític i genys separatista havia anat canviant, frustrat per la deriva de la situació. Ho podeu veure a la meva primera entrada, 2012.
El 2015 amb l'abdicació de Joan Carles i l'entronització de Felip VI es va obrir una escletxa d'esperança que aviat es va tancar.
I ara al 2017 les coses han agafat un ritme trepidant i no sempre per a millor.
Els insults i desqualificacions sense cap base objectiva em van fer prendre la decisió de esborrar com amics els que insultin o desqualifiquin.
El Gobierno de España continua inamovible als seus tretze de prohibir un referèndum i comença a utilitzar la força, però lo mes preocupant no es això, sinó que segueix retallant llibertats fonamentals com la llibertat d'expressió, amb amenaces mes o menys creïbles i amb autos de jutges que sembla que viuen fa 40 anys.
I així es com em dona la sensació de viure un moment històric. Ningú sap com acabarà però segur que res serà igual després del 2017 a Catalunya.
Temps Interessants diuen.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada