Optimista

La meva estimada esposa sempre em diu que soc un optimista, jo sempre li dic que si fos pessimista ja m'hauria suïcidat. Es la conclusió lògica per estalviar-te patiment si ets un pessimista declarat.

I reconeixo que els esdeveniments dels últims dies no son per fer rialles ni congratular-se de la feina ben feta. Masses coses no sembla que hagin sortit be i ens trobem força sols i pesarosos, amb els Jordis i la mitat del nostre Govern a la presó (sense judici, esta clar?) i l'altre exiliada a Bèlgica.

Es una situació complexa i a on la ràbia pot donar lloc a la violència i a l'odi. Si, aquest odi que alguns semble que ens tenen o tenen al nostre Govern per haver fet lo que va prometre. Ho hem d'evitar.

Però ahir vaig assistir a la Manifestació per l'Alliberament dels Presos Polítics a Barcelona i vull deixar clar que NINGÚ EM VA OBLIGAR. Vaig anar de gust, sense coaccions per part de la ANC, Omnium o qui sigui, per demostrar que NO estem d'acord amb la situació actual. Em vaig fer 300 km i em vaig passar mes de un hora per sortir de un parking però estic molt satisfet.

I mentre era a la manifestació, amb uns centenars de milers mes de Catalans que van deixar les seves activitats de dissabte per donar escalf i recolzament al seu Govern Legítim no vaig veure Odi, no vaig veure Violència, no vaig veure Ira.

La gent estava tranquil·la i il·lusionada en el projecte de la nostra República. Un projecte immens no tant per nosaltres com per els nostres fills.

I si, Sr. Albiols, Sra Arrimadas molts hi eren amb els seus fills petits perquè sabeu que? Quan hi ha quelcom que ens fa il·lusio, quan fem coses importants a la vida,  com un casament, una graduació, un naixement, inclús un òbit, unes eleccions a on definim el futur del nostre país o un referèndum a on encara més volem expressar la nostre opinió com a Societat, ens agrada compartir-les i celebrar-les amb els nostres fills. Ens agrada explicar que estem treballant per un país millor i que això no es una feina del Govern, ni tan sols del Parlament, ni de les escoles o les empreses, es una feina que hem de fer tots i cadascú cada dia. Ens agrada ensenyar a la mainada les qualitats del civisme i la solidaritat i realment ahir va ser això, va ser una demostració de lo que volem com a poble i de lo que no volem i a on molts desconeguts ens vam sentir units amb un objectiu comú.

I aquesta sensació s'ha convertit avui en un immens optimisme perquè una vegada mes hem portat el joc a casa.

Ja fa masses dies van detenir els Jordis, probablement amb l'idea de que així tallaven els caps que organitzaven i manipulaven els Catalans i s'han trobat que no es així. Per això era tan important aquesta manifestació. Era dir als jutges i al Gobiernos de España que sí, que estan fent patir els Jordis, i el Vicepresident, i els Consellers empresonats i el President i els Consellers exiliats a Bèlgica i a les seves famílies però no han aconseguit res de res, doncs som els Catalans que empenyem les Associacions, que som representats al Parlament i al Govern i no a l'inrevés.

I si no ho veieu així, si encara creieu que necessitem grans líders observeu el projecte de manifestació a Bèlgica. Va començar de mica en mica, poc mes que quatre missatges a Twitter i Telegram i la gent es va entusiasmar. Anem a explicar a la Comunitat, anem a recolzar el President i els Consellers i Així es va anar embalant i ja ho tenim aquí. Serem molts, estic totalment segur i ens seguirem comportant amb civisme, educació i alegria. De vegades costa continuar somrient però es la nostra marca i lo que ens dona força.

Encara necessitarem molt esforç per arribar a la nostre Ítaca i de vegades ens poden faltar forces o ho podem veure tot negre però aleshores hem de recordar els versos d'en Kavafis musicats per en Lluís Llach :

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, 

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences. 

Has de pregar que el camí sigui llarg, 

que siguin moltes les matinades 

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, 

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. 

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. 

Has d'arribar-hi, és el teu destí, 

però no forcis gens la travessia.

Encara que costi no ens obsessionem amb les preses.

I parlant ja de temes mes mundans, el 21D sí que aniré a votar en les eleccions il·legals. Aniré per demostrar que som molts i espero que els nostres polítics sàpiguen aprofitar els resultats i compatibiltzar-los amb el nostre legítim Govern i President.